LES CASES DEL REI. EL MES DEL VET. PERE DE PALAU INCREMENTA EL SEU PRESTIGI I PATRIMONI.
Al segle XIII, els reis tenien el costum de residir temporades en diversos llocs. Per aquest motiu, solien tenir casa pròpia a les principals poblacions dels seus dominis.
Quan anaven a residir a alguna vila o ciutat on, si hi tenien casa no estava prou moblada i aparellada, era usual que els veïns i particulars els deixessin els mobles i aixovar. El que al començament va ser un acte voluntari o de cortesia, va acabar esdevenint una obligació més dels veïns i subdits.
Atès que les cases i palaus reials requerien qui en tingués cura, els reis van adoptar el costum de lliurar-los a persones de la seva confiança, perque els habitessin a precari i els mantinguessin en bones condicions.
Essent Camarasa, Cubells i Montgai patrimoni reial, també hi posseïen els reis cases i palaus. Per això el Rei va concedir a Pere de Palau que habités les seves cases, a condició de que les tingués ben aparellades, fent si convenia les obres necessàries i a costa del sobirà.
Per tant, a partir de l'any 1270, tenim al batlle Pere de Palau intal·lat en les millors cases de batllia, d'on no se'n mouria fins que, després d'incrementar la seva riquesa i poder, se'n faria de nova planta (que precisament faria alçar amb la contribució, en diners o amb treball personal, dels veïns dels termes)
EL MES DEL VET.
Amb el poder i immunitat que li atorgava el seu càrrec de batlle, amb el prestigi de residir en les cases del Rei, i amb l'ajut de parents i valedors, el batlle Palau es va saber aprofitar de les particularitats locals i de la seva posició. Una de les actuacions exemplars, es haver-se dedicat a vendre vi, en profit propi, durant el mes del vet, sense que ningú li pogués contradir.
Era costum feudal vedar o prohibir la venda pública de vi durant un dels mesos de l'any, l'anomenat mes del vet. (aquest costum derivava de que, en satisfer-se la major part dels tributs en espècie, pel que fa al vi, la manera de convertir el tribut en diners era establir que, durant un dels mesos de l'any, tohom s'havia de proveir de vi del celler del senyor).
A Camarasa, Cubells i Montgai, el mes del vet comernçava per Sant Joan. Pere de Palau ho va explotar convenientment en el seu profit: En aquesta temporada, atès que ell era l'únic que podia vendre vi en tota la batllia, el venia pel doble del seu preu ordinari.
Així, Pere de Palau, a l'arribar cada collita de vi, es quedava la part del Rei, hi afegia el vi de la seva collita, i ho venia tot en el mes del vet al doble del seu preu, quedant-se pel seu profit la totalitat dels ingressos, sense rendir comptes al Rei.
