dimarts, 30 / juny / 2009

L'HOSTAL ROMA A COMENÇAMENTS DELS ANYS 60






Una postal de l'Hostal Roma de començaments dels anys seixanta del segle passat ( la postal està segellada a l'octubre de 1962).


A part de l'edifici de l'hostal, ben diferent de l'actual, hi podem descobrir l'antiga casa de correus ( a l'esquerra de la postal) amb el seu característic disseny rodó i teulat punxegut i, com a curiositat, encara no s'observa la presència de la Bàscula (no l'actual, sinó la que hi havia hagut paral·lela a la carretera abans del nou emplaçament de la bàscula, a finals dels anys 80 i començament del 90, paral·lela al carrer aixerà)

dimarts, 16 / juny / 2009

CUBELLS A LA "GUIA GENERAL INFORMATIVA" DE L'ANY 1932



GUIA GENERAL INFORMATIVA. Anuario Gráfico, interprovincial de comunicaciones. Agricultura, Ganadería, Comercio, Industria, Profesiones, Legislación, Estadística e Informes generales de Lérida, Huesca y sus provincias.

( He aconseguit un exemplar d'aquesta guia, de l'any 1932, on, a més d'una descripció molt breu del poble, es ressenyen els diferents comerços i oficis que hi havia i, especialment, els titulars dels mateixos. Us encoratjo a que entre tots poguem determinar a quina família o casa pertanyia cadascún)

CUBELLS.

Celebra fiesta mayor el 8 de septiembre; es Villa con Ayuntamiento de 1358 habitantes a 39 kilometros de Lérida, 15 de Balaguer y 11 de Artesa de Segre. Conserva un antiguo Castillo de carácter románico cuya puerta principal constituye una bella muestra de dicho estilo. Su campo produce cereales, legumbres, aceite y vino. Cria ganado lanar. A su término se halla agregado el de Torre de Fluviá y varios albergues y caserios.

ABACERÍAS: Armengol, Jose Antonio y Sindicato Agrícola.
AVES: Solé Castells, Pedro.
BARBERIA: Abella Pané, Jaime.
CAFÉS: Sindicato Agrícola y Pané Farré José.
CARPINTERIAS: Escubés Gilart, Amadeo.
CARNICERÍAS: Balsells Vila, Domingo.
CONTRUCTOR DE CARROS: Ricart Solé, Alejandro.
HERRERIAS: Poch Castells, Pedro y León Casals, Rafael.
LECHERIAS: Castells Amorós, Francisco; Camps Sabanés Antonio y Llombart Pons, Valerio.
MÉDICOS: Serralta Suñé Andrés y Valentines Cardona, José.
MOLINO HARINERO: José Segarra Hermanos.
MERCERÍAS: José Antonio Armengol.
PANADERÍAS: José Llordés Reig y Rafael Viladrich Badía.
POSADAS: Ramon Casals y Juan Cadesu.
PRENSA HIDRÁULICA: José Pané Farré y Vicente Castellá Guibert.
SOCIEDADES: Fraternidad Republicana, La Artesana Agrícola y Sindicato Agrícola.
ZAPATERO: José Parés Amill.

dissabte, 30 / maig / 2009

ANY 1882. DESCRIPCIÓ SEGONS EL DICCIONARI DE PABLO RIERA SANS.




ANY 1882.
DICCIONARIO GEOGRÁFICO, ESTADÍSTICO, HISTÓRICO, BIOGRÁFICO, POSTAL, MUNICIPAL, MILITAR MARÍTIMO Y ECLESIÁSTICO DE ESPAÑA Y DE SUS POSESIONES DE ULTRAMAR.

De Pablo Riera Sans.

CUBELLS: L. Con ayuntamiento, al que se hallan agregados el l. De Torre de Fluvià y 119 eidificios, viviendas y albergues aislados. Cuenta con 1478 habitantes y 450 edificios de los cuales 11 estan habitados temporalmente y 105 inhabitados. Organizacion Civil. Corresponde a la provincia de Lérida y al distrito de Balaguer para las elecciones de diputados tpovinciales y las de cortes. Organización Militar. Capitania General de Cataluña y Gobierno Militar de Lérida. Organización Eclesiàstica: Pertenece a la diócesis de Seo de Urgel, arciprestazgo de Balaguer y tiene una Iglesia Parroquial bajo la advocación de San Pedro, cuyo curato es de categoria de término. Además hay otras dos Iglesias bajo las advocaciones de San Miguel Arcángel y el Dulce nombre de Maria. Organización Judicial: Háyase adscrito al partido judicial de Balaguer y sometido con este a las audiencias de lo criminal de Tremp y Territorial de Barcelona, distando 34 Km de Lérida y 11 del partido. Organización económica: Para el pago de los impuestos depende de la delegación de hacienda de la provincia. Servicio Público: Recibe y emite la correspondencia por encargo de Lérida a Balaguer y Artesa de Segre. Obras Públicas y medios de comunicación: Los caminos con que cuenta para la comunicación y tránsito son vecinales, en peor o mejor estado, pudiendo transitar ruedas por alguno. Instrucción Pública: De fondos municipales se costean dos escuelas, una para cada sexo, habiéndola también en su agregado, concurridas de buen número de alumnos de ambos sexos. Artes, oficios e industrias: Además de la agricultura cuéntanse algunas industrias y comercios que, aunque no de gran importancia, concurren al sostenimiento de braceros, dando alguna vida a la población. Entre los habituales se ven ejercitadas las profesiones y oficios mecánicos más idispensables. Población: Hállase formada esta, sin incluir a su agregado, por 305 edificios, distribuidos en cuatrto calles de regular forma y extensión, unas cuantas más estrechas e irregulares y 4 plazas, siendo en general la construcción de sus edificios sencilla y de pocas comodidades, exceptuando algunas casas modernas que ofrecen más capacidad, mejor aspecto y condiciones. La casa consistorial, así como la iglesia, responden cumplidamente a su respectivo objeto, aunque carecen de importancia artística. Dos fuentes de exquisitas y abundantes aguas surten al vecindario. Situación geográfica y topográfica: Sobre la cima de uno de los varios cerros que forman la cordillera que corre de este a oeste, bien combatida de los vientos y disfrutando de alegres vistas y saludable clima, hállase situada la villa que no ocupa, cuyos límites son por el Norte, términos de Alós y Rubió; al Este el de Forcada y Monclá; al Sur los de Flix y Mongay y al oeste los de Camarasa y Asentin, abarcando una extensión de 6 a 8 K. Por todos los lados.. El Terreno forma inclinación de Norte a Este y el cultivo importante es el viñedos que es a la única producción que se muestra favorable la flojedad del terreno, pizarroso y estérial para otro cultivo. Solo unas cuantas hectáreas a uno de los extremos mejora las condiciones y es donde se recolectan cereales y principalmente aceituna. El terreno carece de corrientes que lo fertilicen, así como de monte, a pesar de sus quebraduras y cordilleras. Las producciones principales son de vino y aceite, pues las demás se reducen a lograr para el consumo, cereales, legumbres y algo de hortalizas. Críase ganado lanar y vacuno, manteniendo de otras espécies el necesario a la agricultura y servicio del vecindario. Hay caza de conejos y perduices, no escaseando los animales Dañinos, consistiendo su más importante comercio en la exportación de caldos e importación de los distintos artículos de que se carece.

dilluns, 20 / abril / 2009

MAPA DE LA ZONA DE CUBELLS I MONTGAI AL SEGLE XIV


FRAGMENT D'UN MAPA GENERAL DE LES TERRES DEL MARQUESAT, QUE SEGURAMENT PODRIEM DATAR A MITJANS DEL SEGLE XIV.

(Podeu clicar al damunt amb el ratolí per fer-lo més gran)


Es interessant comprovar que, a part de Camarasa, Cubells i Montgai, també hi figura La Torre de Fluvià (anomenada Fluvià únicament) els enclavaments coneguts de Pugís, Flix, Bensa i Mérita, que en aquella època ja apareixen com despoblats, i altres dos enclavaments que caldria cercar i establir, situats segurament al terme de Montgai o entre aquest terme i el de Cubells: Labella i Montesquiu.

També hi figura al costat de cada poble, el nombre de cases que hi havia, relacionant-ne 100 a Camarasa i Cubells, 45 a Montgai i 9 a La Torre de Fluvià. Els altres enclavaments figuren com a despoblats.

Es interessant també el diferent mode en que es dibuixa cada poble: així, Camarasa i Cubells els representa com encerclats per una muralla, amb torres de defensa i amb un castell al cim, mentre que Montgai figura únicament amb muralla, però sense torres ni castell i la Torre de Fluvià apareix com unes quantes cases, sense muralla, amb un petit castell al cim.

dimarts, 7 / abril / 2009

LES CASES DEL REI. EL MES DEL VET

LES CASES DEL REI. EL MES DEL VET. PERE DE PALAU INCREMENTA EL SEU PRESTIGI I PATRIMONI.

Al segle XIII, els reis tenien el costum de residir temporades en diversos llocs. Per aquest motiu, solien tenir casa pròpia a les principals poblacions dels seus dominis.

Quan anaven a residir a alguna vila o ciutat on, si hi tenien casa no estava prou moblada i aparellada, era usual que els veïns i particulars els deixessin els mobles i aixovar. El que al començament va ser un acte voluntari o de cortesia, va acabar esdevenint una obligació més dels veïns i subdits.

Atès que les cases i palaus reials requerien qui en tingués cura, els reis van adoptar el costum de lliurar-los a persones de la seva confiança, perque els habitessin a precari i els mantinguessin en bones condicions.

Essent Camarasa, Cubells i Montgai patrimoni reial, també hi posseïen els reis cases i palaus. Per això el Rei va concedir a Pere de Palau que habités les seves cases, a condició de que les tingués ben aparellades, fent si convenia les obres necessàries i a costa del sobirà.

Per tant, a partir de l'any 1270, tenim al batlle Pere de Palau intal·lat en les millors cases de batllia, d'on no se'n mouria fins que, després d'incrementar la seva riquesa i poder, se'n faria de nova planta (que precisament faria alçar amb la contribució, en diners o amb treball personal, dels veïns dels termes)

EL MES DEL VET.

Amb el poder i immunitat que li atorgava el seu càrrec de batlle, amb el prestigi de residir en les cases del Rei, i amb l'ajut de parents i valedors, el batlle Palau es va saber aprofitar de les particularitats locals i de la seva posició. Una de les actuacions exemplars, es haver-se dedicat a vendre vi, en profit propi, durant el mes del vet, sense que ningú li pogués contradir.

Era costum feudal vedar o prohibir la venda pública de vi durant un dels mesos de l'any, l'anomenat mes del vet. (aquest costum derivava de que, en satisfer-se la major part dels tributs en espècie, pel que fa al vi, la manera de convertir el tribut en diners era establir que, durant un dels mesos de l'any, tohom s'havia de proveir de vi del celler del senyor).

A Camarasa, Cubells i Montgai, el mes del vet comernçava per Sant Joan. Pere de Palau ho va explotar convenientment en el seu profit: En aquesta temporada, atès que ell era l'únic que podia vendre vi en tota la batllia, el venia pel doble del seu preu ordinari.

Així, Pere de Palau, a l'arribar cada collita de vi, es quedava la part del Rei, hi afegia el vi de la seva collita, i ho venia tot en el mes del vet al doble del seu preu, quedant-se pel seu profit la totalitat dels ingressos, sense rendir comptes al Rei.